Galderich, això de les bombolles tenia relació amb la contraportada, on el Vàzquez va fer unes magnífiques il·lustracions d'homes als que els sortia el cor per la boca o així. Sovint passaven desapercebudes ja que la gent es fixava en la mossa de la foto.
Carme, mira que ets ovbservadora! Doncs aprifita i fixa't en la quantitat de personal brillant que apareixia,a més dels grans dibuixants: Armando Marias Guiu, Centelles i altres grans de la època.
Massa bombolles de sabó!
ResponEliminaLa il.lustració de la nena i el gos és una versió "Pop" i moderna dels dibuixos de Ricard Opisso!!!
ResponEliminaAmb tanta bombolla et mareges.
ResponEliminaA França amb les noies de Le Rire, Paris Tabou etc... i aquí amb les noies Can Can, però aquestes ni amb bombolles aixequen les cames...
ResponEliminaL'ordre per influencia amb el director m'ha impactat! Que bo!
ResponEliminaGalderich, això de les bombolles tenia relació amb la contraportada, on el Vàzquez va fer unes magnífiques il·lustracions d'homes als que els sortia el cor per la boca o així. Sovint passaven desapercebudes ja que la gent es fixava en la mossa de la foto.
ResponEliminaCriticartt, ara que ho dius, potser si que és una mena d'il·lustració pre-pop, per dir-li d'alguna manera.
ResponEliminaLluís, passa de les bombolles i quedat amb la resta :)
ResponEliminaCarles, les noies del Can Can ja eren tota una provocació en l'època franquista. Els Paris Tabou i demés ni tan sols passaven els Pirineus, snif.
ResponEliminaCarme, mira que ets ovbservadora! Doncs aprifita i fixa't en la quantitat de personal brillant que apareixia,a més dels grans dibuixants: Armando Marias Guiu, Centelles i altres grans de la època.
ResponElimina