De petit, a més de ser fidel consumidor de caserios, també m'agradava dibuixar la caseta, que és més difícil del que sembla a primera vista. El moment clau era quan havia de pintar el sostre de vermell, era un plaer!
És d'aquelles coses que mai he entès: per què una formatgera menorquina té com a nom (que no la imatge) la típica casa rural basca? Els que anàvem sovint a Andorra sempre vam freqüentar la Vache qui rit, la roja.
De petit, a més de ser fidel consumidor de caserios, també m'agradava dibuixar la caseta, que és més difícil del que sembla a primera vista. El moment clau era quan havia de pintar el sostre de vermell, era un plaer!
ResponEliminadel caserÍomefÍooooopÍÍIoooooo :) ai, quina infantesa més àrida vivint dels jingles a la ràdio ;)
ResponEliminaBoníssim! No m'imagino a ningú duent-lo de penjoll però :D
ResponElimina... siempre quise vistar la casa -la masía, más bien- de El Caserío... un lugar ubicado entre Nunca jamaás y el frigorífico...
ResponEliminaÉs d'aquelles coses que mai he entès: per què una formatgera menorquina té com a nom (que no la imatge) la típica casa rural basca?
ResponEliminaEls que anàvem sovint a Andorra sempre vam freqüentar la Vache qui rit, la roja.
Més que una masia o un caserio hauria de ser una possessió!
ResponEliminaHauria de ser "LA POSESIÓN"... potser massa diabòlic?