dimecres, 23 de juny de 2010

EL CASERIO

Clauer o penjoll dels formatgets El Caserio.

6 comentaris:

  1. De petit, a més de ser fidel consumidor de caserios, també m'agradava dibuixar la caseta, que és més difícil del que sembla a primera vista. El moment clau era quan havia de pintar el sostre de vermell, era un plaer!

    ResponElimina
  2. del caserÍomefÍooooopÍÍIoooooo :) ai, quina infantesa més àrida vivint dels jingles a la ràdio ;)

    ResponElimina
  3. Boníssim! No m'imagino a ningú duent-lo de penjoll però :D

    ResponElimina
  4. ... siempre quise vistar la casa -la masía, más bien- de El Caserío... un lugar ubicado entre Nunca jamaás y el frigorífico...

    ResponElimina
  5. És d'aquelles coses que mai he entès: per què una formatgera menorquina té com a nom (que no la imatge) la típica casa rural basca?
    Els que anàvem sovint a Andorra sempre vam freqüentar la Vache qui rit, la roja.

    ResponElimina
  6. Més que una masia o un caserio hauria de ser una possessió!

    Hauria de ser "LA POSESIÓN"... potser massa diabòlic?

    ResponElimina