A jutjar pel somriure de la protagonista, aquest llibre (¿?), només ensenya a llegir els aspectes positius de la fortuna...almenys, no fa cara de què el destí li depari un fracàs amoròs ni una traïció inminent... A casa teniem un aparell per fer xurros, que la capsa, debia ser dibuixada pel mateix autor. Fins i tot diria que era la mateixa senyora! ;-)
Com que la tinc vista, sé quina bonaventura està celebrant aquesta senyora: a base de matar-se fent hores extres, el seu home li acaba de comprar una rentadora Bru de tambor. I ara ja està parlant del 600 i qui sap si d'un terreno a Vallirana!
Veient la senyora i aquest somriure, imagino una mica com deuria ser l'enigmàtic Professor Vadsky, que segurament fou batejat com a Josep Garcia. I efectivament, la composició molt fluixa. Tot i així, reconec que li faria un cop d'ull.
Li dono tota la raó a Carme de la meva maleta, la imatge d'aquesta senyora recorda l'aspecte publicitari de les mestresses de casa de l'època i escau més x fer un anunci culinari que a llegir cartes. No imaginava que per llegir el futur calgués portar davantal. . . . deu ser un futur molt brut!
No està malament malgrat que té problemes de composició i d'espai que no estan del tot ben resolts.
ResponEliminaA jutjar pel somriure de la protagonista, aquest llibre (¿?), només ensenya a llegir els aspectes positius de la fortuna...almenys, no fa cara de què el destí li depari un fracàs amoròs ni una traïció inminent...
ResponEliminaA casa teniem un aparell per fer xurros, que la capsa, debia ser dibuixada pel mateix autor. Fins i tot diria que era la mateixa senyora!
;-)
Com que la tinc vista, sé quina bonaventura està celebrant aquesta senyora: a base de matar-se fent hores extres, el seu home li acaba de comprar una rentadora Bru de tambor. I ara ja està parlant del 600 i qui sap si d'un terreno a Vallirana!
ResponEliminaVeient la senyora i aquest somriure, imagino una mica com deuria ser l'enigmàtic Professor Vadsky, que segurament fou batejat com a Josep Garcia. I efectivament, la composició molt fluixa. Tot i així, reconec que li faria un cop d'ull.
ResponEliminaLi dono tota la raó a Carme de la meva maleta, la imatge d'aquesta senyora recorda l'aspecte publicitari de les mestresses de casa de l'època i escau més x fer un anunci culinari que a llegir cartes.
ResponEliminaNo imaginava que per llegir el futur calgués portar davantal. . . . deu ser un futur molt brut!
doncs jo no li faria cap cop d'ull, una lectura de cartes amb davantal? uf! encara m'endosen una catalítica o ves a saber què! ;)
ResponElimina