dilluns, 7 de juny de 2010

POR QUÉ HICE LAS "CHEKAS" DE BARCELONA

CHACÓN, R.L. Por qué hice las "Chekas" de Barcelona. Laurencic ante el consejo de guerra. Barcelona, Editorial Solidaridad Nacional, 1939.


11 comentaris:

  1. crec que em convé que algú l'expliqui, perquè de la missa la meitat :(

    ResponElimina
  2. Les cheques de Barcelona foren els centres d'internament per a interrogar els quintacolumnistes que hi havia a les zones republicanes (sobretot Barcelona i Madrid). Estaven dirigits sobretot per comisaris vinculats al partit comunista i es van practicar tècniques estalinistes.
    A la realitat hi van anar uns quants missaires, gent de l'Adoració Nocturna i fins i tot del POUM.
    Les de Barcelona es van fer famoses perquè es van aplicar tècniques d'utilització d'art contemporani pintat a les parets (uns kankinskis per entendre'ns) els totxos colocats al terra, cadires que tenien inclinació...

    En fi, veig que haig de dedicar un Piscolabis a aquest llibre força interessant!

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb el Piscolabis sobre aquest llibre, sapiguem o no què eren les cheques.
    Sobre la portada m'he quedat estupefacte. Mai no hauria dit que es pugués il·lustrar així el tema, però és fascinant.

    ResponElimina
  4. Hi havia un torturador a la via Laietana que es deia Creix, i en Joan Oliver que estaba retingut allí li va dir: Creix!, però no et multipliquis.

    Per cert, al meu bloc personal us he deixa'a una solicitud per si teniu a bé resoldre-la, si podeu, clar.

    ResponElimina
  5. Lluís,
    Fixa't si és fascinant aquesta portada del llibre que va deixar al·lucinat a Tàpies quan a la joventut va visitar la checa de Vallmajor on estava aquesta instal·lació de tortura i també va fer que l'artista de Huelva Pedro G. Romero en fes una rèplica per a una exposició organitzada pel Reina Sofia al Convent de Silos entre altres peces provocadores.

    ResponElimina
  6. En Creix és un d'aquests torturadors franquistes de Via Laietana que es va beneficiar de l'Amnistia de la Transició que ha portat el que li ha portat al jutge Garzón...

    En fi, un nom a recordar i a maleir! A diferència del torturador hongarès Laurencic, inventor d'aquesta checa de Vallmajor, que va ser condemnat a mort el mateix 1939, en Joan Creix la va campar tant tranquil·lament pels carrers de Barcelona.

    Amnistia amnèsica! Sort dels versets que li va dedicar Pere Quart que ens ha deixat el seu nom com a blasfèmia!

    ResponElimina
  7. Una interessant portada. Espero que li dediquis un Piscolabis i puguem gaudir de les teves interessants explicacions.

    ResponElimina
  8. Ernesto,
    Bé, si en Lluís i tu ho demaneu, ens hi posarem.

    ResponElimina
  9. Avui en Joan Triadú també ha parlat d'en Creix als s(avis) del 33.

    Pisco, aquí hi ha tema. Brutal coberta.

    ResponElimina
  10. El 19 de juliol (no sé per què!) faré una entrada sobre aquest llibre que té molt de suc a més de la portada.
    Potser és el primer apunt induit que tiro endavant però val la pena!

    ResponElimina