M'he quedat fascinat amb el dibuix. Aquest mugró vermell i el palmell de la mà d'ella... Després quan he llegit la sinopsi ja m'he quedat sense paraules. Una perla. Fins i tot m'han vingut ganes de llegir-la, de debò.
Aquesta portada és genial, se la miri per on se la miri! En Prieto va saber plasmar en forma d'ombra -però tridimensional!- tots els ingredients que fan tan atractives les novel·les que succeeixen a llocs exòtics.
M'he quedat fascinat amb el dibuix. Aquest mugró vermell i el palmell de la mà d'ella... Després quan he llegit la sinopsi ja m'he quedat sense paraules. Una perla. Fins i tot m'han vingut ganes de llegir-la, de debò.
ResponEliminaUna de les millors portades d'en Manolo Prieto.
ResponEliminaQue modern per ser del 55 y a Espanya. Potser com era una indigena va passar la censura
ResponEliminaQuin poder d'observació ! I jo que sempre que me la mirava la veia d'esquena! No m'havia fixat amb el mugró ni els peus.
ResponEliminaUn desastre!
Aquesta portada és genial, se la miri per on se la miri! En Prieto va saber plasmar en forma d'ombra -però tridimensional!- tots els ingredients que fan tan atractives les novel·les que succeeixen a llocs exòtics.
ResponElimina