dimarts, 22 de gener de 2013

HUCKLEBERRY FINN (2)


Text de Mark Twain
Il·lustració de Christopher Silas Neal
Vintage Books, col·lecció Vintage classics, primera edició, abril de 2010, Nova York

12 comentaris:

  1. No m'acaba d'agradar. Aquesta silueta taronja s'imposa massa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, a mi m'agrada el conjunt dispers i heterogeni, i els colors elegits. En el cas de la silueta, em recorda l'efígie dels monarques que apareix en algunes monedes, i en aquest cas m'agrada que sigui en Huck. També m'agrada la brutícia del taronja, que no és del desgast, sinó l'original.

      Elimina
  2. Una portada sin demasiada personalidad...ummm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miguel, en este caso no estariamos de acuerdo, y en esas apreciaciones dispares reside el encanto de la estètica. Buf, com m'enrrollo :)

      Elimina
  3. Sembla una taca de vernís d'una pintura del Tàpies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles, el teu comentari és tan curiós com inesperat. Com les obres d'en Tàpies, és clar :)

      Elimina
  4. Doncs a mi m'agrada! Tant la tipografia com la deconstrucció del món de Tom Sawyer està bé. Llàstima que la pipa s'assembli més a un fal·lus voldar que res, però també té la seva gràcia... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, deconstrucció és la paraula. Veig que estem d'acord, tot i que em costa veure la pipa fàl·lica.

      Elimina
    2. Leb, no t'acostumis a que estigui d'acord amb tu! Sobre la pipa-fal·líca medita...

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. No és cap mala peça; tot i que subjecta a l'universal llei dels colors complementaris.
    M'atrau l'atracció que pretenia suggerir el previ i superflu "The adventures" quan, segons el meu innocent parer, amb dir Hulck ja ni havia més que prou.

    (ara sí)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, jo crec que en aquest cas -afortunadament- l'il·lustrador ha volgut utilitzar les lletres com un element més del conjunt, i seguint la pauta utilitzada amb les imatges, ha elegit diversitat tant de mides com de colors i formes: la grafia del "Mark Twain" de baix difícilment encaixaria amb la del "Huckleberry Finn" de dalt, i en canvi, aquí és fa del tot necessària. Quants il·lustradors -mediocres- han desitjat no haver de fer servir les lletres en les cobertes, i han acabat deixant la tria del tipus i la mida al dissenyador... Per sort, no és el cas d'en C. Silas Neal.

      Elimina