Enric, a mi m'agrada el conjunt dispers i heterogeni, i els colors elegits. En el cas de la silueta, em recorda l'efígie dels monarques que apareix en algunes monedes, i en aquest cas m'agrada que sigui en Huck. També m'agrada la brutícia del taronja, que no és del desgast, sinó l'original.
Doncs a mi m'agrada! Tant la tipografia com la deconstrucció del món de Tom Sawyer està bé. Llàstima que la pipa s'assembli més a un fal·lus voldar que res, però també té la seva gràcia... ;-)
No és cap mala peça; tot i que subjecta a l'universal llei dels colors complementaris. M'atrau l'atracció que pretenia suggerir el previ i superflu "The adventures" quan, segons el meu innocent parer, amb dir Hulck ja ni havia més que prou.
Jordi, jo crec que en aquest cas -afortunadament- l'il·lustrador ha volgut utilitzar les lletres com un element més del conjunt, i seguint la pauta utilitzada amb les imatges, ha elegit diversitat tant de mides com de colors i formes: la grafia del "Mark Twain" de baix difícilment encaixaria amb la del "Huckleberry Finn" de dalt, i en canvi, aquí és fa del tot necessària. Quants il·lustradors -mediocres- han desitjat no haver de fer servir les lletres en les cobertes, i han acabat deixant la tria del tipus i la mida al dissenyador... Per sort, no és el cas d'en C. Silas Neal.
No m'acaba d'agradar. Aquesta silueta taronja s'imposa massa.
ResponEliminaEnric, a mi m'agrada el conjunt dispers i heterogeni, i els colors elegits. En el cas de la silueta, em recorda l'efígie dels monarques que apareix en algunes monedes, i en aquest cas m'agrada que sigui en Huck. També m'agrada la brutícia del taronja, que no és del desgast, sinó l'original.
EliminaUna portada sin demasiada personalidad...ummm
ResponEliminaMiguel, en este caso no estariamos de acuerdo, y en esas apreciaciones dispares reside el encanto de la estètica. Buf, com m'enrrollo :)
EliminaSembla una taca de vernís d'una pintura del Tàpies.
ResponEliminaCarles, el teu comentari és tan curiós com inesperat. Com les obres d'en Tàpies, és clar :)
EliminaDoncs a mi m'agrada! Tant la tipografia com la deconstrucció del món de Tom Sawyer està bé. Llàstima que la pipa s'assembli més a un fal·lus voldar que res, però també té la seva gràcia... ;-)
ResponEliminaGalderich, deconstrucció és la paraula. Veig que estem d'acord, tot i que em costa veure la pipa fàl·lica.
EliminaLeb, no t'acostumis a que estigui d'acord amb tu! Sobre la pipa-fal·líca medita...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo és cap mala peça; tot i que subjecta a l'universal llei dels colors complementaris.
ResponEliminaM'atrau l'atracció que pretenia suggerir el previ i superflu "The adventures" quan, segons el meu innocent parer, amb dir Hulck ja ni havia més que prou.
(ara sí)
Jordi, jo crec que en aquest cas -afortunadament- l'il·lustrador ha volgut utilitzar les lletres com un element més del conjunt, i seguint la pauta utilitzada amb les imatges, ha elegit diversitat tant de mides com de colors i formes: la grafia del "Mark Twain" de baix difícilment encaixaria amb la del "Huckleberry Finn" de dalt, i en canvi, aquí és fa del tot necessària. Quants il·lustradors -mediocres- han desitjat no haver de fer servir les lletres en les cobertes, i han acabat deixant la tria del tipus i la mida al dissenyador... Per sort, no és el cas d'en C. Silas Neal.
Elimina