És una portada sòbria, digna d'un mite germànic, però tens tota la raó, quan la veus no t'imagines que dins hi trobaràs aquestes il·lustracions, i de fet són cromos enganxats...
Bellíssimes il·lustracions, amb tot el sabor del mite i la llegenda però alhora amb el toc personal d'en Llaverias que li treu l'excès de grandilocuència a que sovint es tendeix en il·lustrar aquest tema. S'agraeix. Curiós, per altra part, el poc ús del vermell per part del colorista, que no sé si va ser el mateix il·lustrador.
Molt guapes Leb, i salvant les distàncies, a mi de seguida em va recordar al Príncep Valent de Hal Foster, de fet vaig comparar vinyetes i tenen una certa resemblança. Jo crec que el colorista va ser el mateix Llaverias i tens raó el vermell surt poc, fora de la sang del drac i el foc.
Ostres perfecte, m'aniran de perles aquestes il·lustracions perquè vull dedicar un apunt a un llibre austríac dels Nibelungs en el que s'inspiren aquestes il·lustracions d'en Llaveries.
Inoblidables aquells Llaveria de la Patufet: El rei de les Muntanyes Blaves, Per les terres roges, El gegant dels aires,... l'increïble De quan les bèsties parlaven... Potser amb més força en ser menys polits i sense l'acoloriment cridaner.
Extraordinario, magistral, soberbio... qué maravillosa escuela de dibujantes catalanes tienen usetdes por allí, de Junceda a Anglada, de ésta a D´Ivori, de Llaverías a Sánchez Tena, de aquel a Serra Massana... nunca me cansará ese modernisnmo tardío y popular... Y por otra parte, qué fijación con Wagner...
Tiene algo de prerafaelismo.
ResponEliminaOstras Miquel!!! pues yo el tamborilero no lo veo por ningún lado.....
EliminaTrista portada per aquest contingut.
ResponEliminaEl color de les il·lustracions no em convenç. Com a cromos, sí.
És una portada sòbria, digna d'un mite germànic, però tens tota la raó, quan la veus no t'imagines que dins hi trobaràs aquestes il·lustracions, i de fet són cromos enganxats...
EliminaBellíssimes il·lustracions, amb tot el sabor del mite i la llegenda però alhora amb el toc personal d'en Llaverias que li treu l'excès de grandilocuència a que sovint es tendeix en il·lustrar aquest tema. S'agraeix.
ResponEliminaCuriós, per altra part, el poc ús del vermell per part del colorista, que no sé si va ser el mateix il·lustrador.
Molt guapes Leb, i salvant les distàncies, a mi de seguida em va recordar al Príncep Valent de Hal Foster, de fet vaig comparar vinyetes i tenen una certa resemblança.
EliminaJo crec que el colorista va ser el mateix Llaverias i tens raó el vermell surt poc, fora de la sang del drac i el foc.
Ostres perfecte, m'aniran de perles aquestes il·lustracions perquè vull dedicar un apunt a un llibre austríac dels Nibelungs en el que s'inspiren aquestes il·lustracions d'en Llaveries.
ResponEliminaMe'n alegro que et serveixin per un dels teus magnífics posts, si vols te'l puc deixar, en total són vint i tres il·lustracions!
EliminaGràcies, en aquest cas -que no passa gaire sovint amb tu- tengui!
EliminaBrillant exposició !!!
ResponEliminaDeu ser el reflex de l'anell del Nibelung, forjat amb l'or del Rin... :D
EliminaM'encanten aquestes il.lustracions! Fan volar la imaginació...
ResponEliminaMillor fer volar la imaginació, que escoltar les 15 hores musicades per Wagner :P
ResponEliminaInoblidables aquells Llaveria de la Patufet: El rei de les Muntanyes Blaves, Per les terres roges, El gegant dels aires,...
ResponEliminal'increïble De quan les bèsties parlaven... Potser amb més força en ser menys polits i sense l'acoloriment cridaner.
Fantàstics els dibuixos. Perque no hi possaven un a la coberta? Salut. Borgo.
ResponEliminaExtraordinario, magistral, soberbio... qué maravillosa escuela de dibujantes catalanes tienen usetdes por allí, de Junceda a Anglada, de ésta a D´Ivori, de Llaverías a Sánchez Tena, de aquel a Serra Massana... nunca me cansará ese modernisnmo tardío y popular... Y por otra parte, qué fijación con Wagner...
ResponElimina