Cal haver passat per Mondoñedo per entendre al Cunqueiro; i, per experiència, conec el goig harmònic de llegir-lo en la punta d'un penya-segat gallec... No pas aquesta, que fou la seva primera en castellà quan era subdirector de Vértice. Si això no és donar tombs...
(Com és norma a la Galeria, l'observació de l'embolcall -de l'envàs si es vol- obliga a fantasiejar un contingut desconegut.)
Una portada que poco dice, desde luego, de quien fuera con Perucho el más grande fabulador español del siglo pasado. A Cinqueiro se le ama tanto que hasta se le perdona su paso por Vértice, que conocía hace tiempo; si es que un genio del tema y del estilo precisa para algo nuestro perdón... Léanlo, sobre todo las recopilaciones de artículos y cuentos, que son verdaderas lecciones de escritura y de amor por lo fantástico, lo invisible, lo perdido y cuanto ya no existe...
Ole mí niño ¡¡¡
ResponEliminaArsa moreno!
EliminaHome, és una novel·la d'en Cunqueiro, i això ja li dona valor. La coberta... diguem-ne que la foto té la seua perícia tècnica.
ResponEliminaLeb, el que és interessant és la data i que és l'editorial feixista per antonomàsia! Del 39 i de Vértice!
EliminaAlgunes portades de Vértice tenien una curiosa estètica mussoliniana-surrealista amb un dibuixant que afussellava (metafòricament) a Dali. Borgo.
ResponEliminaHa, ha... en José Caballero. Algun dia en parlaré al Piscolabis quan parli de l'estètica franquista dels llibres.
EliminaCal haver passat per Mondoñedo per entendre al Cunqueiro; i, per experiència, conec el goig harmònic de llegir-lo en la punta d'un penya-segat gallec... No pas aquesta, que fou la seva primera en castellà quan era subdirector de Vértice. Si això no és donar tombs...
ResponElimina(Com és norma a la Galeria, l'observació de l'embolcall -de l'envàs si es vol- obliga a fantasiejar un contingut desconegut.)
Perquè és Cunqueiro i han posat la paraula "novela", si no sóc incapaç de saber de què va. Gairebé diria que és una portada sense estètica.
ResponEliminaUna portada que poco dice, desde luego, de quien fuera con Perucho el más grande fabulador español del siglo pasado. A Cinqueiro se le ama tanto que hasta se le perdona su paso por Vértice, que conocía hace tiempo; si es que un genio del tema y del estilo precisa para algo nuestro perdón... Léanlo, sobre todo las recopilaciones de artículos y cuentos, que son verdaderas lecciones de escritura y de amor por lo fantástico, lo invisible, lo perdido y cuanto ya no existe...
ResponEliminaGris, com els 40 anys restants....
ResponElimina