Crec que disposo de trementina i d'olis diversos de per vida... Una facècia recent: De pas per la madrilenya -i de tots- "Casa de la Moneda", els meus pares i la Mireia (neta seva alhora que del pintor López-Sánchez), s'interessaren pel gran mural que aquell hi havia pintat... I heus aquí que sortí el responsable del museu, radiant, tot dient: "¡Pero que ocasión más memorable! Llevaba más de 25 años intentando contactar con algún familiar del pintor. I ahora tengo a su nieta delante..." Com que conservem carpetes i carpetes amb els esbossos previs al mural, ja s'ha posat fil a l'agulla per a fer una exposició d'homenatge. És que ni tenien segur qui n'havia estat l'autor! Ai d'aquests artistes que cauen en l'oblid: sort en tenen de l'atzar.
A la xarxa, Enric, per ara res de res. Tampoc jo l'he vist. Sé que fa uns 12 x 4, que va del "Descubrimiento", i que per la grafia de la data -MCMLIX- (no està signat) van poder establir la seva autoria. També em consta que l'autèntica passió de l'Abuelo Luís eren els murals. Que va fer estada a la Toscana (a on si no) per estudiar-ne la tècnica i que, ocasionalment, el cunyat Fede va néixer a Galícia mentre ell "decorava" unes quantes ermites que encara es mantenen dempeus.
Aiii, la trementina de Venecia, El betun de Judea... tots aquells productes de l´escola d´art que semblaven sortits d´una novel.la d´Agatha Christie. Salut. Borgo.
Crec que disposo de trementina i d'olis diversos de per vida...
ResponEliminaUna facècia recent: De pas per la madrilenya -i de tots- "Casa de la Moneda", els meus pares i la Mireia (neta seva alhora que del pintor López-Sánchez), s'interessaren pel gran mural que aquell hi havia pintat... I heus aquí que sortí el responsable del museu, radiant, tot dient: "¡Pero que ocasión más memorable! Llevaba más de 25 años intentando contactar con algún familiar del pintor. I ahora tengo a su nieta delante..."
Com que conservem carpetes i carpetes amb els esbossos previs al mural, ja s'ha posat fil a l'agulla per a fer una exposició d'homenatge.
És que ni tenien segur qui n'havia estat l'autor!
Ai d'aquests artistes que cauen en l'oblid: sort en tenen de l'atzar.
Genial la facècia!
EliminaSort en tenim de l'atzar, que ens posa davant allò que som incapaços de percebre de forma natural.
ResponEliminaCom les pintures del Foravial, en aquests esperits ja hi és l'obra de López-Sánchez, que ara reviurà. Quina sort!
I no hi ha cap imatge del mural?
A la xarxa, Enric, per ara res de res. Tampoc jo l'he vist.
EliminaSé que fa uns 12 x 4, que va del "Descubrimiento", i que per la grafia de la data -MCMLIX- (no està signat) van poder establir la seva autoria.
També em consta que l'autèntica passió de l'Abuelo Luís eren els murals. Que va fer estada a la Toscana (a on si no) per estudiar-ne la tècnica i que, ocasionalment, el cunyat Fede va néixer a Galícia mentre ell "decorava" unes quantes ermites que encara es mantenen dempeus.
La imatge dels flascons en fila és tant suggeridora...
ResponEliminaQuina meravella!
ResponEliminaAixò si que és una herència com cal...
ResponEliminaAiii, la trementina de Venecia, El betun de Judea... tots aquells productes de l´escola d´art que semblaven sortits d´una novel.la d´Agatha Christie.
ResponEliminaSalut. Borgo.