No hi puc fer res, Sícoris. És el paisatge d'una infantesa que va començar sense tele i em va abduir des del primer moment que va entrar a casa. També tinc nostàlgia de la ràdio, d'aquella ràdio. I ara gairebé no faig servir ni una cosa ni una altra. De fet, no és nostàlgia, sinó l'emoció epidèrmica dels primers amors. De la família Telerín tinc tota una col·lecció de bibelots a casa.
En mi vida... en catalán en mi vida..(esto es cosa del Junqueras)...bueno, perdón el JunquerEs... Ale ¡, Venga...ya va siendo hora de que los peques nos vayamos a la cama....
Enric, els vas posar, però no era aquest, era una mena de capseta en forma de tele que tenia un ninot dins... Pot ser o ho recordo malament? Jo vaig descobrir que hi havia hagut versió en català, llavors, quan vas penjar el primer objecte dels telerins. A cas no ens acabaven de fer gràcia, perquè quan sortien l'àvia -que ella sí que tenia tele- ens enviava a casa, al replà de de baix, on vivíem. La meva germana tenia una cleo de goma, amb la cua tota rosegada, de quan li van sortir les dents, va ser el seu ninot preferit durant molts anys...
Enric, trobat! http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2012/11/vamos-la-cama.html Deu estar mal etiquetat, a l'espai "anys 60" no surt i a l'Espai "joguets", penso que tampoc.
En els comentaris d'aquell dia hi ha la referència següent: http://elcomicencatala.blogspot.com.es/2012/04/apa-cap-al-llit-familia-telerin.html És en el bloc El còmic en català, on surt, el que has penjat avui, amb text i comentaris que ho complementen.
Jo sí que recordo aquest conte, va haver-hi diferents iniciatives tímidament catalanitzadores, com allò del Súper Llopis, m'encantaven i això que ja era grandeta i si avui sortissin, a les criatures els tornarien a agradar i si no us feu com criatures no entrareu al regne dels cels.
Diria que és el primer cop que el veig en català. I seguim amb la nostàlgia televisiva...
ResponEliminaNo hi puc fer res, Sícoris. És el paisatge d'una infantesa que va començar sense tele i em va abduir des del primer moment que va entrar a casa. També tinc nostàlgia de la ràdio, d'aquella ràdio. I ara gairebé no faig servir ni una cosa ni una altra. De fet, no és nostàlgia, sinó l'emoció epidèrmica dels primers amors. De la família Telerín tinc tota una col·lecció de bibelots a casa.
EliminaA mi em feien certa ràbia... i com la Sícoris, no els havia vist mai en català!
ResponEliminaA mi no perquè no se'm prohibia veure la programació de nit.
EliminaEn mi vida...
ResponEliminaen catalán en mi vida..(esto es cosa del Junqueras)...bueno, perdón el JunquerEs...
Ale ¡, Venga...ya va siendo hora de que los peques nos vayamos a la cama....
El Junqueres en el 65 aún hacía palotes!
EliminaNo vas treure un Telerins en català en una entrada anterior? i tiro cap a la piltra...
ResponEliminaJo també em pensava que ja ho havia posat, però no. Ja ho he comprovat.
EliminaEnric,
Eliminaels vas posar, però no era aquest, era una mena de capseta en forma de tele que tenia un ninot dins... Pot ser o ho recordo malament?
Jo vaig descobrir que hi havia hagut versió en català, llavors, quan vas penjar el primer objecte dels telerins.
A cas no ens acabaven de fer gràcia, perquè quan sortien l'àvia -que ella sí que tenia tele- ens enviava a casa, al replà de de baix, on vivíem.
La meva germana tenia una cleo de goma, amb la cua tota rosegada, de quan li van sortir les dents, va ser el seu ninot preferit durant molts anys...
Ara que ho dius, em sona. Però ho he buscat a la Galeria i no ho trobo.
EliminaEnric, trobat!
Eliminahttp://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2012/11/vamos-la-cama.html
Deu estar mal etiquetat, a l'espai "anys 60" no surt i a l'Espai "joguets", penso que tampoc.
En els comentaris d'aquell dia hi ha la referència següent:
http://elcomicencatala.blogspot.com.es/2012/04/apa-cap-al-llit-familia-telerin.html
És en el bloc El còmic en català, on surt, el que has penjat avui, amb text i comentaris que ho complementen.
Sí, senyora! Jo el buscava per Família Telerín i no em sortia, és clar.
EliminaAvui no els aguantaríem ni uns fetitxistes com nosaltres, però a l'època eren acceptables :)
ResponEliminaJo sí que recordo aquest conte, va haver-hi diferents iniciatives tímidament catalanitzadores, com allò del Súper Llopis, m'encantaven i això que ja era grandeta i si avui sortissin, a les criatures els tornarien a agradar i si no us feu com criatures no entrareu al regne dels cels.
ResponElimina