dimecres, 10 de desembre del 2014

¡Apa, cap al llit!


¡Apa, cap al llit!
La família Telerín
Santiago i Luis Moro
Editorial Bruguera
Més sobre el conte a El còmic en català
Barcelona, 1965

14 comentaris:

  1. Diria que és el primer cop que el veig en català. I seguim amb la nostàlgia televisiva...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi puc fer res, Sícoris. És el paisatge d'una infantesa que va començar sense tele i em va abduir des del primer moment que va entrar a casa. També tinc nostàlgia de la ràdio, d'aquella ràdio. I ara gairebé no faig servir ni una cosa ni una altra. De fet, no és nostàlgia, sinó l'emoció epidèrmica dels primers amors. De la família Telerín tinc tota una col·lecció de bibelots a casa.

      Elimina
  2. A mi em feien certa ràbia... i com la Sícoris, no els havia vist mai en català!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no perquè no se'm prohibia veure la programació de nit.

      Elimina
  3. En mi vida...
    en catalán en mi vida..(esto es cosa del Junqueras)...bueno, perdón el JunquerEs...
    Ale ¡, Venga...ya va siendo hora de que los peques nos vayamos a la cama....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Junqueres en el 65 aún hacía palotes!

      Elimina
  4. No vas treure un Telerins en català en una entrada anterior? i tiro cap a la piltra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em pensava que ja ho havia posat, però no. Ja ho he comprovat.

      Elimina
    2. Enric,
      els vas posar, però no era aquest, era una mena de capseta en forma de tele que tenia un ninot dins... Pot ser o ho recordo malament?
      Jo vaig descobrir que hi havia hagut versió en català, llavors, quan vas penjar el primer objecte dels telerins.
      A cas no ens acabaven de fer gràcia, perquè quan sortien l'àvia -que ella sí que tenia tele- ens enviava a casa, al replà de de baix, on vivíem.
      La meva germana tenia una cleo de goma, amb la cua tota rosegada, de quan li van sortir les dents, va ser el seu ninot preferit durant molts anys...

      Elimina
    3. Ara que ho dius, em sona. Però ho he buscat a la Galeria i no ho trobo.

      Elimina
    4. Enric, trobat!
      http://galeriadimatges-galderich-leblansky.blogspot.com.es/2012/11/vamos-la-cama.html
      Deu estar mal etiquetat, a l'espai "anys 60" no surt i a l'Espai "joguets", penso que tampoc.

      En els comentaris d'aquell dia hi ha la referència següent:
      http://elcomicencatala.blogspot.com.es/2012/04/apa-cap-al-llit-familia-telerin.html
      És en el bloc El còmic en català, on surt, el que has penjat avui, amb text i comentaris que ho complementen.

      Elimina
    5. Sí, senyora! Jo el buscava per Família Telerín i no em sortia, és clar.

      Elimina
  5. Avui no els aguantaríem ni uns fetitxistes com nosaltres, però a l'època eren acceptables :)

    ResponElimina
  6. Jo sí que recordo aquest conte, va haver-hi diferents iniciatives tímidament catalanitzadores, com allò del Súper Llopis, m'encantaven i això que ja era grandeta i si avui sortissin, a les criatures els tornarien a agradar i si no us feu com criatures no entrareu al regne dels cels.

    ResponElimina