Vinc de passar pel davant de la sala Spaii (Pl. John Lennon). No és el mateix, no va d'sci-fi, però uns que proclamen "be an astronaut" han de ser benvinguts. I no, aquest Vivas no mata.
Jordi, acabarem aconseguint-ho: tard o d'hora, tant tu com jo anirem a la Lluna, a Mart i més enllà del Sistema Solar. Em temo que tard, però. I si, a mi tampoc em mata, però no em sembla dolenta.
Señores : La negatividad aflora en sus almas... Aflora en esta obra la profundidad de un ser no alieniado, prófugo de sus propias inquietudes y próximo a desvelar los secretos más inconfesables de la incapacidad del ser humano para enlazar con las obras del más allá. Doy mí bendición a tamaña obra de arte. El ojo que todo lo ve no dejará piedra sobre piedra, y quedarán sellados los labios para siempre de quien ha osado decir que esta imagen no vale lo que representa. Ahora...eso si...¿ qué representa ?... Salut
No resulta senzill ser portadista de novel·les de ci-fi, i llevat de l’època daurada dels puls –Astounding, Amazing i demés- on triomfaven boníssimes il·lustracions d’aire retrofuturista, poca cosa hi ha salvable -les diverses aportacions aparegudes en aquest bloc pel que fa a cobertes d'aquest tipus així ho confirmen-, i aquesta d’avui no és ni molt menys de les pitjors. Volent fugir de les il·lustracions carregoses, i amb la imposició del color plata llampant com a base, Vivas tira de conceptualisme i de surrealisme –quantes cobertes d’aquest subgènere ha inspirat Magritte!- i proposa una variant del cub de Necker per insinuar una il·lusió òptica truncada –vull creure que a propòsit- per l’afegit d’ombres, situant al bell mig l’ull surrealista i creant una atmosfera de reminiscències teològiques. Per tractar-se d’una novel·la sobre els solarians, resulta acceptable.
Los solarianos se tocan!
ResponEliminaY siempre van calientes ;)
EliminaNo m'agrada...
ResponEliminaA mi no em desagrada: per ser una coberta de ci-fi dels anys 80, no està malament
EliminaNo li sé veure l'ànima.
ResponEliminaEnric, sempre he sospitat que ets un ateu ;)
EliminaVinc de passar pel davant de la sala Spaii (Pl. John Lennon). No és el mateix, no va d'sci-fi, però uns que proclamen "be an astronaut" han de ser benvinguts.
ResponEliminaI no, aquest Vivas no mata.
Jordi, acabarem aconseguint-ho: tard o d'hora, tant tu com jo anirem a la Lluna, a Mart i més enllà del Sistema Solar. Em temo que tard, però. I si, a mi tampoc em mata, però no em sembla dolenta.
EliminaSeñores :
ResponEliminaLa negatividad aflora en sus almas...
Aflora en esta obra la profundidad de un ser no alieniado, prófugo de sus propias inquietudes y próximo a desvelar los secretos más inconfesables de la incapacidad del ser humano para enlazar con las obras del más allá.
Doy mí bendición a tamaña obra de arte. El ojo que todo lo ve no dejará piedra sobre piedra, y quedarán sellados los labios para siempre de quien ha osado decir que esta imagen no vale lo que representa.
Ahora...eso si...¿ qué representa ?...
Salut
Miquel: Serà una vió? Serà un ocell? No, és Superman!
EliminaO també hi ha la variant més llatina del Che sarà, sarà.
No resulta senzill ser portadista de novel·les de ci-fi, i llevat de l’època daurada dels puls –Astounding, Amazing i demés- on triomfaven boníssimes il·lustracions d’aire retrofuturista, poca cosa hi ha salvable -les diverses aportacions aparegudes en aquest bloc pel que fa a cobertes d'aquest tipus així ho confirmen-, i aquesta d’avui no és ni molt menys de les pitjors. Volent fugir de les il·lustracions carregoses, i amb la imposició del color plata llampant com a base, Vivas tira de conceptualisme i de surrealisme –quantes cobertes d’aquest subgènere ha inspirat Magritte!- i proposa una variant del cub de Necker per insinuar una il·lusió òptica truncada –vull creure que a propòsit- per l’afegit d’ombres, situant al bell mig l’ull surrealista i creant una atmosfera de reminiscències teològiques. Per tractar-se d’una novel·la sobre els solarians, resulta acceptable.
ResponEliminaAhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh ¡¡¡
ResponEliminaAra siiiiiiiiiiiiiii..., ara siiiiiiiiiiii
" reminiscències teològiques "....metafísicamnt...perfecte ¡¡¡
Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhh...quina pau interior...quina tranquilitat ¡¡¡
Gracies Leblansky....¡¡
salut
Miquel, ja ho saps: per un mòdic preu, pots comptar amb mi com assessor espiritual ;)
Elimina