dimarts, 16 de desembre del 2014

LOS SOLARIANOS

Novel·la de Norman Spinrad
Coberta de Julio Vivas
Edhasa, col·lecció Nebulae, Barcelona 1982


13 comentaris:

  1. Respostes
    1. A mi no em desagrada: per ser una coberta de ci-fi dels anys 80, no està malament

      Elimina
  2. Vinc de passar pel davant de la sala Spaii (Pl. John Lennon). No és el mateix, no va d'sci-fi, però uns que proclamen "be an astronaut" han de ser benvinguts.
    I no, aquest Vivas no mata.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi, acabarem aconseguint-ho: tard o d'hora, tant tu com jo anirem a la Lluna, a Mart i més enllà del Sistema Solar. Em temo que tard, però. I si, a mi tampoc em mata, però no em sembla dolenta.

      Elimina
  3. Señores :
    La negatividad aflora en sus almas...
    Aflora en esta obra la profundidad de un ser no alieniado, prófugo de sus propias inquietudes y próximo a desvelar los secretos más inconfesables de la incapacidad del ser humano para enlazar con las obras del más allá.
    Doy mí bendición a tamaña obra de arte. El ojo que todo lo ve no dejará piedra sobre piedra, y quedarán sellados los labios para siempre de quien ha osado decir que esta imagen no vale lo que representa.
    Ahora...eso si...¿ qué representa ?...
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel: Serà una vió? Serà un ocell? No, és Superman!
      O també hi ha la variant més llatina del Che sarà, sarà.

      Elimina
  4. No resulta senzill ser portadista de novel·les de ci-fi, i llevat de l’època daurada dels puls –Astounding, Amazing i demés- on triomfaven boníssimes il·lustracions d’aire retrofuturista, poca cosa hi ha salvable -les diverses aportacions aparegudes en aquest bloc pel que fa a cobertes d'aquest tipus així ho confirmen-, i aquesta d’avui no és ni molt menys de les pitjors. Volent fugir de les il·lustracions carregoses, i amb la imposició del color plata llampant com a base, Vivas tira de conceptualisme i de surrealisme –quantes cobertes d’aquest subgènere ha inspirat Magritte!- i proposa una variant del cub de Necker per insinuar una il·lusió òptica truncada –vull creure que a propòsit- per l’afegit d’ombres, situant al bell mig l’ull surrealista i creant una atmosfera de reminiscències teològiques. Per tractar-se d’una novel·la sobre els solarians, resulta acceptable.

    ResponElimina
  5. Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh ¡¡¡
    Ara siiiiiiiiiiiiiii..., ara siiiiiiiiiiii
    " reminiscències teològiques "....metafísicamnt...perfecte ¡¡¡
    Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhh...quina pau interior...quina tranquilitat ¡¡¡
    Gracies Leblansky....¡¡
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, ja ho saps: per un mòdic preu, pots comptar amb mi com assessor espiritual ;)

      Elimina