divendres, 5 de juny de 2015

CERVANTES, MIGUEL. Rinconete y Cortadillo. Barcelona, La Ilustración Artística, 1897. Il·lustració Alexandre de Riquer

Donació virtual de Vicente de Diego







9 comentaris:

  1. Martí de Riquer sempre inconfusible... Senyores, senyors: a treure's el barret!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ep, que era el seu avi, l'Alexandre i no en Martí. El que si va passar -predestinació?- és que en Martí esdevindria un especialista cervantí!

      Elimina
  2. Temps era temps hi havia editors que publicaven revistes amb textos d'autors clàssics, amb els grans dibuixants del moment, i hi havia gent que s'ho llegia.

    ResponElimina
  3. Doctor, doctor, no m'agrada...és greu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una estètica molt allunyada de la que ara t'interessa. És normal que entre el racionalisme i el modernisme triïs la primera opció. Els qui no tenim criteri ens agrada gairebé tot...

      Elimina
    2. No et confonguis, Galde, quan dic que no m'agrada no em refereixo a l'estètica modernista, sinó a aquesta en particular la que ens ocupa en aquesta entrada, la trobo recarregada, farragosa, fins i tot petulant, en defintiva res comparat amb la senzillesa d'en Casas.

      Elimina
    3. Ha, ha... m'agrada això de l'"estètica petulant"! Jo és que li tinc flaca a en Riquer i li perdono -o m'agrada- aquest carregament que cultiva el meu esperit barroc que es fot d'hòsties amb el meu esperit racionalista però visca les contradiccions!

      Elimina