dimecres, 3 de juny del 2015

Teléfono público






Teléfono público
Placa esmaltada
Anys 50
47x14cm

9 comentaris:

  1. Me llama la atención de que incluso las mayúsculas van acentuadas.
    En cada pueblo había una placa similar ¡.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que les majúscules no s'accentuen és una llegenda. S'accentua tot el que s'ha d'accentuar. El problema venia de quan els tipus de les impremtes no tenien espai per col·locar un accent sobre les caixes altes.

      Elimina
  2. Això estava a les cases que tenien el teléfon en els pobles. Els altres depenien d'aquest telèfon comú.

    Ho expliquem i semblem prehistòrics...

    ResponElimina
    Respostes
    1. També les tenien els vars i restaurants amb telèfon d'ús públic. Aquesta, per exemple era d'un bar del carrer de Rosselló, al Clot.

      Elimina
  3. Pura prehistòria. Recordo alguna telefonista que es feia passar l'avorriment escoltant converses alienes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la prehistòria, Sícoris, encara recordo quan la telefonista et trucava a casa per dir-te que ja tenies conferència amb Madrid.

      Elimina
  4. Recordo haver vist uns altres blaus amb un cercle blanc i dins la sil.lueta d´un telèfon en negre. Ara amb els mòbils, com és fa per la sil.lueta? no s´els deu reconeixer a diferencia del model d´abans amb auricular.
    Salut!
    Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També recordo aquest rodó, Borgo; malauradament, no el tinc. Ara tots els elements informatius són iconogràfics. I les enquestes diuen que un percentatge molt alt de la població no els entén.

      Elimina
  5. Recordo haver vist uns altres blaus amb un cercle blanc i dins la sil.lueta d´un telèfon en negre. Ara amb els mòbils, com és fa per la sil.lueta? no s´els deu reconeixer a diferencia del model d´abans amb auricular.
    Salut!
    Borgo.

    ResponElimina