dimecres, 10 de març del 2010

CASAS ESFÉRICAS


Il·lustració de Bocquet.
Revista ALGO número 52, 22 de març de 1930.

15 comentaris:

  1. Ja m'imagino l'hora -que sempre arriba- de dir: Avui toca fer els vidres. No t'hi volguessis trobar!
    I jo que tenia l'ALGO per una revista d'ovnis... Veig que la cosa ve de lluny. I que bo era el Boquet!

    ResponElimina
  2. imagino que la gent s'ho devia creure a ulls clucs :)

    ResponElimina
  3. A Rotterdam n'hi ha de quadrades i són ben curioses per dins. Ara: un cop vistes, entens perquè el sentit comú és tan important. Aquí les teniu: http://www.galinsky.com/buildings/cubichouses/index.htm

    ResponElimina
  4. És curiós com en aquella època hi havia una visió de com seria el futur molt curiosa. Suposo que algunes coses s'han acomplert (en altres ni s'ho imaginaven) i altres no. Malgrat tot, aquest futurible que van imaginar és molt divertit!

    ResponElimina
  5. Estaria enginyós que els edificis tant rodons com quadrats, podessin rodar i els veïns fessin una mena de calendari per repartir-se gaudir d'estar encarats al sol.
    Clar que no es posarien mai d'acord, com en totes les Comunitats!

    ResponElimina
  6. Es van construir aquestes cases Chupa Chups? o els de la redacció d'Algo li fotien a l'absenta.

    ResponElimina
  7. Aquest edificis sembla que es van inspirar amb les boles de gas. Igual ara que tot ho volen reciclar ho fan i converteixen aquelles boles de gas gegants amb edificis com aquests.

    ResponElimina
  8. Ernesto, Al meu barri de Barcelona, hi avien dues boles d'aquestes que tu dius "els ous de Porcioles", durant algun temps es va parlar d'aprofitar-les per fer al seu interior un restaurant i una discoteca.

    ResponElimina
  9. Girbén, ALGO era en teoria una publicació científica. No comment.

    ResponElimina
  10. Clídice, m'imagino que en aquella època, Alemanya estava molt, molt lluny. I que el paper imprés es considerava tan vertader com avui la tele.

    ResponElimina
  11. David, suposo que com a novetat hom les mira i diu "quina cosa més divertida", però d'aquí a viure-hi... Sí, el sentit comú de vegades no sembla tan comú, haw, haw!

    ResponElimina
  12. Galderich, a mi em sorprén el present vist des dels meus ulls de quan era nen: jo pensava anar a la Lluna, i en canvi, això dels mòbils ni m'ho plantejava. Snif...

    ResponElimina
  13. Bamboo, em sembla que acabarien a òsties!

    ResponElimina
  14. Carles, els de l'ALGO em sembla que tenien un punt d'embolica que fa fort, i tiraven milles amb la primera idea que se'ls passava pel cap... i a més, els quedava la mar de divertida.

    ResponElimina
  15. Ernesto, igual algú et pren la idea i la comercialitza, ves a saber...

    ResponElimina