Enric, a mi em va semblar una molt bona plasmació gràfic de tot el que representa la novel.la de Twain: la ingenuitat, el viatge sense fi, l'aventura, la fuga, i el Mississipi, és clar :)
La pega -i reconec que és meva- és que m'agrada tant el Huck Finn, i són tan persistents les imatges que vaig forjar-me'n de petit, que ara se'm fa difícil d'acceptar-ne unes altres.
Girbén, en Huck és un dels meus herois -o potser seria millor dir-li antiheroi-, i entenc el que dius. M'agradaria saber quin va ser el teu Huck Finn "il.lustrat" d'infància. Com que penso passar-me una bona temporada publicant els diversos Hucks que tinc a la meua llibreria, espero encertar-la algun dia :)
El cas és que no recordo que fos il·lustrat. Era el Huck de mon pare: una edició dels anys 40 (tapa dura, entelat en roig i portada tipogràfica). No l'he trobat a la xarxa. Quan passi per Llinars el cercaré manualment. Ah, i encertar-la ja ho has fet avui ;)
Aquest és el típic llibre que a la prestatgeria de casa, es posa, directament de cara, arrepenjat als lloms dels altres llibres! D'una altra manera, seria una injustícia amagar-lo! :-)
Carme, estava segur que aquest seria del teu gust :) Jo també tinc aquest costum de posar de cara els llibres amb cobertes xules, i en el cas dels Huck Finn, en tinc uns quants. Espero encertar-la també dimarts vinent i l'altre i l'altre i... es nota que col·lecciono il·lustracions de Huck Finn?
Ostres, avui fins i tot m'ha agradat!
ResponEliminaGalderich, això demostra que no tens tan mal gust com semblava, haw, haw!
EliminaUna mirada curiosa. La il·lustració nocturna és molt bona.
ResponEliminaEnric, a mi em va semblar una molt bona plasmació gràfic de tot el que representa la novel.la de Twain: la ingenuitat, el viatge sense fi, l'aventura, la fuga, i el Mississipi, és clar :)
EliminaPor nocturna...pero no le encuentro nada...salut
ResponEliminaMiquel, es que de noche todos los gatos son pardos, aquí y en el Mississipí (no me he podido resistir al ripio facil, lo siento ;)
EliminaLa pega -i reconec que és meva- és que m'agrada tant el Huck Finn, i són tan persistents les imatges que vaig forjar-me'n de petit, que ara se'm fa difícil d'acceptar-ne unes altres.
ResponEliminaGirbén, en Huck és un dels meus herois -o potser seria millor dir-li antiheroi-, i entenc el que dius. M'agradaria saber quin va ser el teu Huck Finn "il.lustrat" d'infància. Com que penso passar-me una bona temporada publicant els diversos Hucks que tinc a la meua llibreria, espero encertar-la algun dia :)
EliminaEl cas és que no recordo que fos il·lustrat. Era el Huck de mon pare: una edició dels anys 40 (tapa dura, entelat en roig i portada tipogràfica). No l'he trobat a la xarxa. Quan passi per Llinars el cercaré manualment. Ah, i encertar-la ja ho has fet avui ;)
EliminaAquest és el típic llibre que a la prestatgeria de casa, es posa, directament de cara, arrepenjat als lloms dels altres llibres! D'una altra manera, seria una injustícia amagar-lo! :-)
ResponEliminaCarme, estava segur que aquest seria del teu gust :)
EliminaJo també tinc aquest costum de posar de cara els llibres amb cobertes xules, i en el cas dels Huck Finn, en tinc uns quants. Espero encertar-la també dimarts vinent i l'altre i l'altre i... es nota que col·lecciono il·lustracions de Huck Finn?