Text i il·lustracions de Roland Topor
Coberta i algunes pàgines interiors
Edició original francesa de 1970
Edició espanyola de 1988. Editorial Mondadori, Madrid
Coberta i algunes pàgines interiors
Edició original francesa de 1970
Edició espanyola de 1988. Editorial Mondadori, Madrid
jajajajajajaja
ResponElimina¡ la madre que me parió ¡¡¡
esto ya se empieza a desmadrar...¿ quién ha sido el culpable de que se me cayera la dentadura postiza ?
jajaja y dice : " Se come a la mujer... y muere envenenado " jajajajajajaja
por Dios..que muerte más violenta ..jajajaja esto si es la Ley de Murphy...jajaja
Quin fart de riure! Genial!
ResponEliminaQuè bo que era en Topor!
ResponEliminaLa gràcia d'en Topor era la combinació que feia entre dibuix i guió o idea. Com a dibuixant no era brillant, però si efectiu (de què em sona aquesta frase?), i aquesta Cocina canibal plasma aquesta combinació perfectament. Les receptes per cuinar que inclou farien les delícies de qualsevol antropòfag!
ResponEliminaTopor era molt bó. Com a dibuixant va crear escola (Ops) i el seu llibre "El quimérico inquilino" és genial.
ResponEliminaSalut. Borgo.