És cert que això sembla una terrible anticipació d'un parc d'atraccions. Ara ja sabem en què es van inspirar els dissenyadors de Port Aventura, ja s'ho van trobar fet. A mi m'agrada molt això de la "novela azul". Possiblement també és una anticipació dels colors per a indicar gèneres o destinataris, però sona molt bonic.
Quan era alt i fort -i per allò de les garrofes- vaig pencar d'escultor industrial als dos llocs; i ja t'asseguro, Clidi, que Terra Mítica no ho és, que allò era la Cambodja del Pol Pot! Ara..., que fixant-me en la portada endevino un temple d'Ankor... Tal vegada tinguis raó.
no ho sé Girbén, no he estat a Cambodja, encara (a veure si m'arribo a veure uns quants "charlies" aquest any i m'hi escapo) i a Terra Mítica tampoc, que una té uns principis ... i uns finals :P
Conyes a part, aquesta és una de les més boniques il·lustracions que es van publicar a la seria azul. A més, l'horrible rectangle amb el preu gegant aqui queda molt més discret, ja que s'ha procurat que sigui del mateix blau de fons. La novel·la, segona part de "Cuarentamil kilòmetros..." té un títol molt suggerent, però Jesús de Aragón -el Verne espanyol, com li deien- tot i que s'esforça, no aconsegueix més que avorrir al lector amb quilos i quilos de descripcions farragoses.
Clídice, estic enxarxat des d'aquesta tarda, i estic tocant fusta a veure si aguanta un parell d'horetes fins que respongui als comentaris i pengi els posts dels propers dies. Com que en els temes informàtics soc pessimista per naturalesa, ja ni penso en demà.
De prohibida res aquesta ciutat! El que sobrevola l'aeroplà quiròpter és Port Aventura!
ResponEliminaÉs cert que això sembla una terrible anticipació d'un parc d'atraccions. Ara ja sabem en què es van inspirar els dissenyadors de Port Aventura, ja s'ho van trobar fet.
ResponEliminaA mi m'agrada molt això de la "novela azul". Possiblement també és una anticipació dels colors per a indicar gèneres o destinataris, però sona molt bonic.
no hi estic gaire d'acord, per mi que és Terra Mítica ;)
ResponEliminaQuan era alt i fort -i per allò de les garrofes- vaig pencar d'escultor industrial als dos llocs; i ja t'asseguro, Clidi, que Terra Mítica no ho és, que allò era la Cambodja del Pol Pot!
ResponEliminaAra..., que fixant-me en la portada endevino un temple d'Ankor... Tal vegada tinguis raó.
no ho sé Girbén, no he estat a Cambodja, encara (a veure si m'arribo a veure uns quants "charlies" aquest any i m'hi escapo) i a Terra Mítica tampoc, que una té uns principis ... i uns finals :P
ResponEliminaDoncs a mi em recorda l'avió del Tibidabo.
ResponEliminaGirbén & Clídice, marditos roedores, abans d'ahir es queixaveu que no apareixia l'aeroplà, i avui feu conya, amb lo estilitzat que queda dibuixat!
ResponEliminaLluís, la serie azul estava dedicada a autors espanyols, mentre que la popular biblioteca oro eren traduccions de novel·les estrangeres.
ResponEliminaJinks!!! encara sense intelné? caxisssss
ResponEliminaConyes a part, aquesta és una de les més boniques il·lustracions que es van publicar a la seria azul. A més, l'horrible rectangle amb el preu gegant aqui queda molt més discret, ja que s'ha procurat que sigui del mateix blau de fons.
ResponEliminaLa novel·la, segona part de "Cuarentamil kilòmetros..." té un títol molt suggerent, però Jesús de Aragón -el Verne espanyol, com li deien- tot i que s'esforça, no aconsegueix més que avorrir al lector amb quilos i quilos de descripcions farragoses.
Clídice, estic enxarxat des d'aquesta tarda, i estic tocant fusta a veure si aguanta un parell d'horetes fins que respongui als comentaris i pengi els posts dels propers dies. Com que en els temes informàtics soc pessimista per naturalesa, ja ni penso en demà.
ResponEliminaEi, que l'aeroplà m'encanta! Les ales tenen un no sé què a Leonardo.
ResponEliminaGirbén, jo fins i tot a l'aeroplà li veig un toc oriental, a joc amb el paisatge.
ResponElimina