dimecres, 13 de gener de 2010

DE NOCHE SOBRE LA CIUDAD PROHIBIDA

Il·lustració de portada sense signatura, probablement de J. Vinyals.
Text de Jesús de Aragón, el Capitán Sirius.
Editorial Juventud, col·lecció La novela azul, Barcelona, 20 de juny de 1936.

13 comentaris:

  1. De prohibida res aquesta ciutat! El que sobrevola l'aeroplà quiròpter és Port Aventura!

    ResponElimina
  2. És cert que això sembla una terrible anticipació d'un parc d'atraccions. Ara ja sabem en què es van inspirar els dissenyadors de Port Aventura, ja s'ho van trobar fet.
    A mi m'agrada molt això de la "novela azul". Possiblement també és una anticipació dels colors per a indicar gèneres o destinataris, però sona molt bonic.

    ResponElimina
  3. no hi estic gaire d'acord, per mi que és Terra Mítica ;)

    ResponElimina
  4. Quan era alt i fort -i per allò de les garrofes- vaig pencar d'escultor industrial als dos llocs; i ja t'asseguro, Clidi, que Terra Mítica no ho és, que allò era la Cambodja del Pol Pot!
    Ara..., que fixant-me en la portada endevino un temple d'Ankor... Tal vegada tinguis raó.

    ResponElimina
  5. no ho sé Girbén, no he estat a Cambodja, encara (a veure si m'arribo a veure uns quants "charlies" aquest any i m'hi escapo) i a Terra Mítica tampoc, que una té uns principis ... i uns finals :P

    ResponElimina
  6. Doncs a mi em recorda l'avió del Tibidabo.

    ResponElimina
  7. Girbén & Clídice, marditos roedores, abans d'ahir es queixaveu que no apareixia l'aeroplà, i avui feu conya, amb lo estilitzat que queda dibuixat!

    ResponElimina
  8. Lluís, la serie azul estava dedicada a autors espanyols, mentre que la popular biblioteca oro eren traduccions de novel·les estrangeres.

    ResponElimina
  9. Jinks!!! encara sense intelné? caxisssss

    ResponElimina
  10. Conyes a part, aquesta és una de les més boniques il·lustracions que es van publicar a la seria azul. A més, l'horrible rectangle amb el preu gegant aqui queda molt més discret, ja que s'ha procurat que sigui del mateix blau de fons.
    La novel·la, segona part de "Cuarentamil kilòmetros..." té un títol molt suggerent, però Jesús de Aragón -el Verne espanyol, com li deien- tot i que s'esforça, no aconsegueix més que avorrir al lector amb quilos i quilos de descripcions farragoses.

    ResponElimina
  11. Clídice, estic enxarxat des d'aquesta tarda, i estic tocant fusta a veure si aguanta un parell d'horetes fins que respongui als comentaris i pengi els posts dels propers dies. Com que en els temes informàtics soc pessimista per naturalesa, ja ni penso en demà.

    ResponElimina
  12. Ei, que l'aeroplà m'encanta! Les ales tenen un no sé què a Leonardo.

    ResponElimina
  13. Girbén, jo fins i tot a l'aeroplà li veig un toc oriental, a joc amb el paisatge.

    ResponElimina