dimarts, 5 de gener de 2010

RELIQUIARI DEL FLOQUET DE NEU

Reliquiari (1996) de Floquet de Neu (1964-2003) de 4,5 cm. de diàmetre. Certificat de garantia de Disfloc, S.A. sobre cartró de 5,5 x 8 cm.





19 comentaris:

  1. La mare del tano! S'ha de tenir llana al clatell per a creure's aquesta versió peluda de la vera creu. I sort que no diuen que té propietats miraculoses!

    ResponElimina
  2. Girbén,
    Un respecte, que jo el tinc al meu altaret i no saps els miracles que ha realitzat! De moment m'aguanta el Leblansky, que ja és molt!

    ResponElimina
  3. Quina sort! tenir a casa un tros d'un català il·lustre.

    ResponElimina
  4. Carles,
    Tu si que saps de què va el tema! S'hauria de condemnar al cretí que no va dissecar el gran Floquet de Neu!

    ResponElimina
  5. Allau,
    Amén, el Sant Pare t'escolti.

    ResponElimina
  6. teufatal però fatal de refatal així nonembé com voleu que avanci el país? marededéusenyor! no teniu arreclu ;P

    i ja té raó ja que no manifesti cap "símptoma preocupant per la salut del goril·la", és més, jo diria que ara com ara, difícilment es posarà malalt :D

    si ej keeee

    ResponElimina
  7. Impressionant! Cada cop que em miro la galeria fotogràfica d'aquest blog em poso content de viure en un món tan curiós i excèntric. Felicitats!

    ResponElimina
  8. Si fa miracles la cosa canvia, fins i tot m'encén l'interès de tenir-ne un.
    i segur que, tot i anar sempre de blanc, el floquet era del Barça.

    ResponElimina
  9. Us hi explicaré una història que va de micos i colors i que em va contar un pescador garífuna de la costa del carib hondureny.
    Tots coneixeu suposo, les mones udoladores de Centre Amèrica, són unes mones de mida força gran i negres com el carbó, però, els mascles tenen una característica que hi destaca molt, doncs tenen els collons blancs com la neu, però abans, fa molts i molts anys, tenien tot el cos de dalt a baix de color blanc.
    Aquestes mones tenen el costum d'anar en grup i criden com a possessos, a tota hora i sobre tot quan passes pel seu costat.
    Un dia Déu dalt del cel i fart del xivarri que feien, els va donar un primer avís, si us plau calleu que aquí dalt no es pot viure del merder que foteu, però, les mones van continuar donant la murga, Déu fart de sentir-les els va fer caure un llamp al damunt i les va socarrimar, només van tenir temps de tapar-se les vergonyes, es per això que aquests animalons són negres com el banús menys la part de l'anatomia que us hi he esmentat.

    ResponElimina
  10. JA JA JA JA ... aquesta història m'ha encantat!!!! però els altres comentaris tb m'han fet riure molt.... per cert, hi ha altres relicaris d'il.lustres catalans? i amb això no cal que siguin ossos: potser un tros del violoncel de Casals, o un pel del bigoti d'en Maragall, un embotit d'en Laporta....

    ResponElimina
  11. Clídice,
    Ja tens raó, com pot anar bé aquest país si ens falta el Prohom de la Pàtria! Si mai t'arriba a les orelles algun reliquiari del Millet, m'ho dius...

    ResponElimina
  12. Lluís,
    Això de curiós i excèntric... per què ho dius?

    ResponElimina
  13. si mai m'arriba un reliquiari d'en Millet corro a Sotheby's i em retiro a les Bahames! :P

    ResponElimina
  14. Girbén,
    Del Barça de tota la vida! Si et fixes a la foto del nostre Català Universal albiraràs uns ulls blaugranes!

    ResponElimina
  15. Clídice,
    He dit un reliquiari, no el seu c/c!

    ResponElimina
  16. Carles,
    Molt bona la història! Si la Clídice se n'assabenta enviarà un càstic diví als gossos dels seus veïns!

    ResponElimina
  17. Beli,
    A més del reliquiari del Millet (amb certificat!) busquem un troç de tela del pijama del Laporta que va ensenyar la seva amant per la tele. És la il·lusió de la meva vida!

    ResponElimina
  18. Veure per creure. Felicitats per el teu blog:-)

    ResponElimina