dimecres, 3 de febrer de 2010

EL DEMONIO AMARILLO

Il·lustració de Bocquet.
Text de Sax Rohmer.
Colección Biblioteca Oro, editorial Molino, Barcelona, 9 de febrer de 1935.


10 comentaris:

  1. La ilustración es de Joan Pau Bocquet, y está copiada sin más de la edición norteamericana, como este ilustrador solía hacer en la Biblioteca Oro... aún así, da el pego... ¿quién puede resistirse a semejante portada?

    ResponElimina
  2. Gracias por la información, abuelito, acabo de cambiar el encabezado del post.

    ResponElimina
  3. Em consta que el Fú va passar els darrers anys de la seva llarga vida camuflat entre l'amplia colònia xinesa que s'ha fet senyora del tram mig del Passeig Maragall. Si el vaig veure vegades!
    Quan va morir el van enviar congelat a la Xina per a enterrar-lo -tal i com explica el napolità Saviano a Gomorra.

    ResponElimina
  4. Quina delícia, em transporto a un món fantàstic...

    ResponElimina
  5. amaLillo? mai vaig aconseguil cleule'm els dolents glocs, ho sento nois, sé que elen els vostles dolents plefelits :D

    ResponElimina
  6. Girbén, si ho dius tu, jo m'ho crec.

    ResponElimina
  7. Lluís, a mi més que fantàstic em sembla aventuresc, folletinesc, directe i sense filigranes literàries.

    ResponElimina
  8. Clídice, tu ja saps que per a mi el groc és imprescindible. Algun dia et contaré els motius remots que expliquen perquè l'arròs de paella ha de ser groc.

    ResponElimina
  9. Leblansky, aquest el tinc, t'has avançat!!!

    ResponElimina
  10. Carles, estava convençut que aquest el tindries, i possiblement en més bon estat; el meu està fet pols, tant que al final li he agafat carinyo i tot.

    ResponElimina