dilluns, 1 de febrer de 2010

LA TIERRA INVADIDA POR MARTE

Il·lustracions de Longoria.
Text de Henri Allorge.
Primer i segon volum. Editorial Juventud, Barcelona, 1928.

13 comentaris:

  1. No pot ser! Avatar contraatacaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
    Una altra part amb els barrufets crecudets jo no ho podria suportar!

    ResponElimina
  2. Fa poc, a l'espai sempre suggeridor dels Abulafia, vaig llegir el seu estudi crític de la biomecànica alar dels éssers fantàstics (àngels, dracs i fades). És indubtable que les ales d'aquest homenàs verd amb calces de santcristu són hereves de les d'una llagosta.

    ResponElimina
  3. S'agraeix el detall que els alienígenes es posin calçotets per saludar les senyoretes.

    ResponElimina
  4. pffffffffffff huashuashuashuas! si és que a mi jigh jigh jigh em ve un "marcianu" d'aquests pffffffff i em desovario viva hahahahahahahahahaha "au, nen, passa cap a casa que deuen passar ànsia" hahahahahahahahaha

    per favort! aspactaculà!

    ResponElimina
  5. El marcià verd és extraordinari, sí. Pagaria per veure'l, i sobrett amb aquesta expressió i el llavi leporí.

    ResponElimina
  6. Un marcià amb cara de Nosferatu!!! i la dona que assenyala i de que riu?

    ResponElimina
  7. Galderich, agenollat ara mateix i demana perdó per la comparació que has fet.

    ResponElimina
  8. Girbén, recolzo el teu savi veredicte.

    ResponElimina
  9. Allau, ja se sap que a l'espai, com a la selva, el nudisme integral no està permés.

    ResponElimina
  10. Clídice, aquest cop reconec que poc puc dir per defensar al pobre Longoria i el seu marcià. Però al menys, no em negaràs que hi ha un progrès entre els canons disparant del primer volum i les converses interplanetàries del segon. Al menys, no s'estan barallant.

    ResponElimina
  11. Lluís, és un dels marcians més patètics dels milers que han estat portada de llibres de ciència-ficció, però al menys, com tu bé remarques, respecta el cànon del color verd.

    ResponElimina
  12. Carles, com sempre tan observador. La primera dona assenyala i riu, les altres miren al lloc assenyalat, mentre que l'home no. No comment.
    Per cert, la dona del final, la rossa, porta ulleres i bigoti.

    ResponElimina