Fa poc, a l'espai sempre suggeridor dels Abulafia, vaig llegir el seu estudi crític de la biomecànica alar dels éssers fantàstics (àngels, dracs i fades). És indubtable que les ales d'aquest homenàs verd amb calces de santcristu són hereves de les d'una llagosta.
pffffffffffff huashuashuashuas! si és que a mi jigh jigh jigh em ve un "marcianu" d'aquests pffffffff i em desovario viva hahahahahahahahahaha "au, nen, passa cap a casa que deuen passar ànsia" hahahahahahahahaha
Clídice, aquest cop reconec que poc puc dir per defensar al pobre Longoria i el seu marcià. Però al menys, no em negaràs que hi ha un progrès entre els canons disparant del primer volum i les converses interplanetàries del segon. Al menys, no s'estan barallant.
Lluís, és un dels marcians més patètics dels milers que han estat portada de llibres de ciència-ficció, però al menys, com tu bé remarques, respecta el cànon del color verd.
Carles, com sempre tan observador. La primera dona assenyala i riu, les altres miren al lloc assenyalat, mentre que l'home no. No comment. Per cert, la dona del final, la rossa, porta ulleres i bigoti.
No pot ser! Avatar contraatacaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
ResponEliminaUna altra part amb els barrufets crecudets jo no ho podria suportar!
Fa poc, a l'espai sempre suggeridor dels Abulafia, vaig llegir el seu estudi crític de la biomecànica alar dels éssers fantàstics (àngels, dracs i fades). És indubtable que les ales d'aquest homenàs verd amb calces de santcristu són hereves de les d'una llagosta.
ResponEliminaS'agraeix el detall que els alienígenes es posin calçotets per saludar les senyoretes.
ResponEliminapffffffffffff huashuashuashuas! si és que a mi jigh jigh jigh em ve un "marcianu" d'aquests pffffffff i em desovario viva hahahahahahahahahaha "au, nen, passa cap a casa que deuen passar ànsia" hahahahahahahahaha
ResponEliminaper favort! aspactaculà!
El marcià verd és extraordinari, sí. Pagaria per veure'l, i sobrett amb aquesta expressió i el llavi leporí.
ResponEliminaUn marcià amb cara de Nosferatu!!! i la dona que assenyala i de que riu?
ResponEliminaGalderich, agenollat ara mateix i demana perdó per la comparació que has fet.
ResponEliminaJa t'agradaria que m'agenollés...
ResponEliminaGirbén, recolzo el teu savi veredicte.
ResponEliminaAllau, ja se sap que a l'espai, com a la selva, el nudisme integral no està permés.
ResponEliminaClídice, aquest cop reconec que poc puc dir per defensar al pobre Longoria i el seu marcià. Però al menys, no em negaràs que hi ha un progrès entre els canons disparant del primer volum i les converses interplanetàries del segon. Al menys, no s'estan barallant.
ResponEliminaLluís, és un dels marcians més patètics dels milers que han estat portada de llibres de ciència-ficció, però al menys, com tu bé remarques, respecta el cànon del color verd.
ResponEliminaCarles, com sempre tan observador. La primera dona assenyala i riu, les altres miren al lloc assenyalat, mentre que l'home no. No comment.
ResponEliminaPer cert, la dona del final, la rossa, porta ulleres i bigoti.