Galderich, el vaig trobar a la darrera fira del llibre antic del Passeig de Gràcia, és molt bo, però crec que hauries d'haver posat alguna imatge de les pàgines interiors, així sembla que és un conte normal i no el primer "tebeo" -si no vaig errat-fet a Catalunya. Salutacions des de Postojna la terra dels Proteus.
Veig que malgrat estar a Postojna no descanses. Ja veus que aquí et fem les substitucions...
L'interior el guardo per un Piscolabis, s'ho val. En principi el primer còmic es considera que és "Granizada", del mateix Apel·les. Jo crec que és "Vida d'una dona" de Josep Armet del 1860 tal com vaig publicar al Piscolabis.
El cuentos vivos té més fama que cap dels altres perquè Glénat en va fer un facsímil. El gran problema és què considerem com el primer còmic i quines característiques ha de tenir per ser-ho perquè sinó les auques populars serien els precedents. Un debat interessant que esperem a que tornis per parlar-ne.
Gazo, No és un llibre molt rar però és un dels més bons editats al s. XIX. Com insinua en Carles, és una meravella tot el conjunt tant per l'exterior com per l'interior! Quan hom veu la data, 1882, se n'adona de la genialitat d'Apel·les Mestres.
Ostres, això és pressió. No pensava fer aquest apunt fins d'aquí uns mesos però veig que l'hauré d'avançar...
PD. Per cert, en Leblansky a nivell particular m'ha fotut un broncot descomunal per haver dit còmic en comptes de "tebeo" com deia en Carles. I'm sorry, demano perdó públicament per aquest lapsus del que en té tota la raó, tot sigui dit de pas...
Galderich, el vaig trobar a la darrera fira del llibre antic del Passeig de Gràcia, és molt bo, però crec que hauries d'haver posat alguna imatge de les pàgines interiors, així sembla que és un conte normal i no el primer "tebeo" -si no vaig errat-fet a Catalunya.
ResponEliminaSalutacions des de Postojna la terra dels Proteus.
Carles,
ResponEliminaVeig que malgrat estar a Postojna no descanses. Ja veus que aquí et fem les substitucions...
L'interior el guardo per un Piscolabis, s'ho val. En principi el primer còmic es considera que és "Granizada", del mateix Apel·les. Jo crec que és "Vida d'una dona" de Josep Armet del 1860 tal com vaig publicar al Piscolabis.
El cuentos vivos té més fama que cap dels altres perquè Glénat en va fer un facsímil. El gran problema és què considerem com el primer còmic i quines característiques ha de tenir per ser-ho perquè sinó les auques populars serien els precedents. Un debat interessant que esperem a que tornis per parlar-ne.
Bon viatge!
Doncs més d'un el va trobar a la darrera fira, pel que sembla... Ja és estrany, que circuli tant.
ResponEliminaGazo,
ResponEliminaNo és un llibre molt rar però és un dels més bons editats al s. XIX. Com insinua en Carles, és una meravella tot el conjunt tant per l'exterior com per l'interior!
Quan hom veu la data, 1882, se n'adona de la genialitat d'Apel·les Mestres.
Les siluetes de la portada ja són molt suggeridores...però no em vull perdre el què hi ha dins...estaré al cas, doncs!
ResponEliminaLes siluetes em remetien a Arthur Rackham però ja veig que són anteriors.
ResponEliminaEspero amb candeletes el Piscolabis dedicat a l'home de les hortènsies.
Ostres, això és pressió. No pensava fer aquest apunt fins d'aquí uns mesos però veig que l'hauré d'avançar...
ResponEliminaPD. Per cert, en Leblansky a nivell particular m'ha fotut un broncot descomunal per haver dit còmic en comptes de "tebeo" com deia en Carles. I'm sorry, demano perdó públicament per aquest lapsus del que en té tota la raó, tot sigui dit de pas...
Molt bé, Galderich, rectificar és de savis. Jo per la meua part m'afegeixo al clam popular demanant aviat el piscolabis del Cuentos vivos!
ResponElimina