divendres, 8 d’octubre de 2010

DDT 553

El DDT número 553
Il·lustració de Peñarroya
Editorial Bruguera, 18 de desembre de 1961

12 comentaris:

  1. És curiós com amb quatre trets és capaç de crear les expressions dels diversos personatges...

    ResponElimina
  2. jo tampoc havia nascut :P que xulo! :) I ja té raó l'acudit ja, és evident que es fan notar, amb boina! quin escàndol! ;P

    ResponElimina
  3. Señoras, señores...triste es tener que robar, pero más triste tener que pedir!!! ;-p
    Genials els cacos del Peñarroya!

    ResponElimina
  4. És un humor molt inocent el d'en Peñarroya, sempre m'ha agradat i també m'ha sobtat que fossin sabates les que pengen del cotxe i no les llaunes de costum.

    ResponElimina
  5. Carles, jo penso que ni el Peñarroya ni el més fi dels censors es van adonar del que en realitat proposava aquesta protada, però a més de molt bona, en el fons és revolucionària!

    ResponElimina
  6. Galderich, la portada no té desperdici, es miri per on es miri.

    ResponElimina
  7. Aris, imagina't com d'avançat estava aquest home als nostres dies... i m'estic referint a la cosa estètica.

    ResponElimina
  8. Clídice, jo penso que possiblement -com ja li comentava al Carles- en Peñarroya mai no va ser conscient del missatge que estava transmetent, i que en canvi avui en dia tothom el veu.

    ResponElimina
  9. Carme de la maleta, jo encara diria més: era un geni, aquest Peñarroya!

    ResponElimina
  10. Carme J, doncs ara que ho dius, és veritat, no m'havia fixat en que habitualmen són llaunes. Però aquí les abates també queden molt divertides :)

    ResponElimina