Aristofeles, al Paris de finals del segle XIX i principis del XX van aparèixer tota una sèrie de diaris o suplements, que es basaven en la imatge i que deurien de tenir molts dibuixants en nòmina.
Contra més bèstia era la il·lustració més cridava l'atenció i per tant es venia més, moltes vegades la informació escrita eren només unes poques ratlles, com és el cas d'aquesta capçalera.
Les millors il·lustracions de la Barcelona de les bombes de principis del s. XX són de Le Petit Journal com aquesta que ens mostres.
ResponEliminaSi mires els llibres d'història i els manuals moltes il·lustracions d'atemptats surten d'aquest setmanari, sobretot de la portada.
m'he imaginat la policia anant a fer la seva "feina" amb un aquarel·lista "d'ofici" :)
ResponEliminamolt bona aquesta portada, tenien un dibuixant en nómina, aqui no hi havia photoshop
ResponEliminaHas triat una portada molt encertada, encara que una mica inquietant...
ResponEliminaGalderich, he vist algunes de les portades que dius i són molt bones.En tinc d'altres temàtiques que ja aniran sortint.
ResponEliminaAh! i estic molt content d'haver fet la meva primera entrada a la Galeria d'Imatges.
Clidice, i dient... si us plau no es moguin durant una estoneta he, he.
ResponEliminaAristofeles, al Paris de finals del segle XIX i principis del XX van aparèixer tota una sèrie de diaris o suplements, que es basaven en la imatge i que deurien de tenir molts dibuixants en nòmina.
ResponEliminaContra més bèstia era la il·lustració més cridava l'atenció i per tant es venia més, moltes vegades la informació escrita eren només unes poques ratlles, com és el cas d'aquesta capçalera.
Mari Carmen, i una mica atrotinada.
ResponEliminaI molt bo el bitono, amb els tocs vermells de l'uniforme.
ResponEliminaCarles,
ResponEliminaUn bon inici, com el que va fer en Mironet du Bois!
Leblansky, un vermell una mica apagat pel desgast del paper.
ResponEliminaMerci, Galderich.
ResponElimina