Té l'interès afegit, després de cinc anys i 56 números -que ja és fer feina-, de ser-ne "el cant del signe". Em fa pensar en tots els fanzines i artefactes semblants que, amb els anys, vas acumulant. Un dia et remires una antigalla d'aquestes, de les de copisteria, i descobreixes que els seus autors ara són rellevants: que dirigeixen, exposen, estrenen...
M´agrada ¡¡¡
ResponEliminaSempre he sentit una certa distància amb Dau al 7, però reconec que em produeix una certa emoció veure aquest material.
ResponEliminaSólo falta alguna frase de J.E. Cirlot ¡¡¡
ResponEliminaAny 52, en ple franquisme... Meravellós!
ResponEliminaTé l'interès afegit, després de cinc anys i 56 números -que ja és fer feina-, de ser-ne "el cant del signe".
ResponEliminaEm fa pensar en tots els fanzines i artefactes semblants que, amb els anys, vas acumulant. Un dia et remires una antigalla d'aquestes, de les de copisteria, i descobreixes que els seus autors ara són rellevants: que dirigeixen, exposen, estrenen...