Ja no llegeixo còmic com ho havia fet en el passat, però diria que malgrat l'èxit que va tenir aquesta línia clara catalana i hispànica avui en queda ben poca cosa, oi?
L'onada virtual, cal fer, davant un trio d'asos com aquest: el gran Madorell -el millor dibuixant de l'estil línia-clara-pura de tota Catalunya-, el gran Joaquim Carbó -escriptor amb talent i sentit de l'humor- i el gran Peret, un dels millors dissenyadors.
............................Ostias...¿ he de ser yo el que diga que no me gusta ? Qué me parece a un flagelo de la identidad de Tintin y que no dice nada que los Mangas a posteriori nunca han sabido explicar ?.. Lo se...lo se...ya me voy Joooo ¡
I pensar que, quan vaig conèixer al Madorell, els seus Jep i Fidel feien de multiatletes a les olimpíades de l'època: a les Tokio; les del 64, no a les futures de 2020! I trobo injusta, o inexacta, la reducció de les influències a l'Hergé; penso en els autors que l'acompanyaven al Cavall Fort: de Mitacq a Peyo passant pel bo de M.Tillieux.
Girben, molt ben dit! I jo afegiria que el reduccionisme també es fa quan es ninguneja el guió d'en Carbó, francament brillant. És clar que en la Galeria d'imatges el que es veuen són precisament això, però els lectors de les aventures d'en Vidal vam fruir de les dues coses, a més d'una edició a l'alçada.
Ohhh, molt bo.
ResponEliminaAixò ho publicava el Cavall Fort quan jo era petita. Crec que no es troben...
Marta
Doncs és una llàstima que no es reeditin :(
EliminaJa no llegeixo còmic com ho havia fet en el passat, però diria que malgrat l'èxit que va tenir aquesta línia clara catalana i hispànica avui en queda ben poca cosa, oi?
ResponEliminaEnric, Cavall Fort, Tretzevents i el Tatano segueixen sent el reducte de la línia clara i la seua evolució. Llarga vida!
EliminaTretzevents va plegar fa un parell d'anys ja... : (
EliminaSnif, ja ho se, ja, sniff...
EliminaDoncs no estava gens malament!
ResponEliminaCarme, jo encara diria més: estava molt bé!
EliminaLínia clara nostrada!
ResponEliminaL'onada virtual, cal fer, davant un trio d'asos com aquest: el gran Madorell -el millor dibuixant de l'estil línia-clara-pura de tota Catalunya-, el gran Joaquim Carbó -escriptor amb talent i sentit de l'humor- i el gran Peret, un dels millors dissenyadors.
Elimina............................Ostias...¿ he de ser yo el que diga que no me gusta ?
ResponEliminaQué me parece a un flagelo de la identidad de Tintin y que no dice nada que los Mangas a posteriori nunca han sabido explicar ?..
Lo se...lo se...ya me voy
Joooo ¡
Miquel, el flagelo te'l donaré jo a tu, haw, haw! Mira que no agradar-te aquest tebeo que és del milloret que s'ha fet mai aquí...
EliminaI pensar que, quan vaig conèixer al Madorell, els seus Jep i Fidel feien de multiatletes a les olimpíades de l'època: a les Tokio; les del 64, no a les futures de 2020!
ResponEliminaI trobo injusta, o inexacta, la reducció de les influències a l'Hergé; penso en els autors que l'acompanyaven al Cavall Fort: de Mitacq a Peyo passant pel bo de M.Tillieux.
Girben, molt ben dit! I jo afegiria que el reduccionisme també es fa quan es ninguneja el guió d'en Carbó, francament brillant. És clar que en la Galeria d'imatges el que es veuen són precisament això, però els lectors de les aventures d'en Vidal vam fruir de les dues coses, a més d'una edició a l'alçada.
Elimina