Como ilustración ano está mal...Pero muy mal resuelto el perro. Flota y no da la sensación de que esté sostenido sobre sus patas posteriores... Bueno...vale...una maravilla...¡¡¡¡
Cert que el gos queda fatal, però la culpa segur que és de la capsa ,que l'han fotuda a sac allà al mig, i al pobre Contí li ha tocat tornar a dibuixar les potes. A més, es nota el color superposat...
ENRIC H MARCH: Lo doy por supuesto, pero no quiero remontarme a la magia de la niñez por el rececuerdo que me puede aportar, que no es el que les reporta a ustedes, sino por la bienaventuranza de una obra lograda para lo que fue concebida. La obra no se rige por la moralidad, la religión, la política... la obra se rige por una técnica de ventas. No hay más. de ahí depende y sólo bajo esos criterios puedo opinar, si me gusta o no su manufacturación. Encuentro defectos de elaboración en el dibujo. La magia, ENRIC, seguro que la tiene...pero a mi edad no se la puedo encontrar. Un abrazo ¡ salut
El lema hauria de ser: "Caran d'Ache dibujaba muy bien". Aquí com resolia uns gossos semblants: http://www.entrecomics.com/?p=36482 Ai el paper secant que tan sols sobreviu als posagots.
M'agraden més altres dibuixos d'en Conti. Aquest no és cap meravella més enllà de la curiositat dels papers secants i que la caixa de llapis va per on li dona la gana independentment del que digui l'il·lustrador. Això és una prova de la consideració professional que tenien els pobres artistes del moment!
Sóc conscient de tot el que dieu, però jo no puc deslligar-los de la meva infantesa. Al revés que el Miquel, la part emotiva se'm sobreposa a l'estètica.
Enric, estic amb tu: Caran d'Ache era el Titanic dels llapis de colors. Els Alpino, que eren molt bonics amb el cérvol, el verd i demés, quedaven eclipsats per aquesta megacapsa.
Como ilustración ano está mal...Pero muy mal resuelto el perro. Flota y no da la sensación de que esté sostenido sobre sus patas posteriores...
ResponEliminaBueno...vale...una maravilla...¡¡¡¡
S'ha de reconèixer, Miquel, que aquests dibuixos tenen màgia.
EliminaCert que el gos queda fatal, però la culpa segur que és de la capsa ,que l'han fotuda a sac allà al mig, i al pobre Contí li ha tocat tornar a dibuixar les potes. A més, es nota el color superposat...
EliminaENRIC H MARCH:
ResponEliminaLo doy por supuesto, pero no quiero remontarme a la magia de la niñez por el rececuerdo que me puede aportar, que no es el que les reporta a ustedes, sino por la bienaventuranza de una obra lograda para lo que fue concebida.
La obra no se rige por la moralidad, la religión, la política... la obra se rige por una técnica de ventas. No hay más.
de ahí depende y sólo bajo esos criterios puedo opinar, si me gusta o no su manufacturación. Encuentro defectos de elaboración en el dibujo.
La magia, ENRIC, seguro que la tiene...pero a mi edad no se la puedo encontrar.
Un abrazo ¡
salut
El lema hauria de ser: "Caran d'Ache dibujaba muy bien".
ResponEliminaAquí com resolia uns gossos semblants: http://www.entrecomics.com/?p=36482
Ai el paper secant que tan sols sobreviu als posagots.
M'agraden més altres dibuixos d'en Conti. Aquest no és cap meravella més enllà de la curiositat dels papers secants i que la caixa de llapis va per on li dona la gana independentment del que digui l'il·lustrador. Això és una prova de la consideració professional que tenien els pobres artistes del moment!
ResponEliminaSóc conscient de tot el que dieu, però jo no puc deslligar-los de la meva infantesa. Al revés que el Miquel, la part emotiva se'm sobreposa a l'estètica.
ResponEliminaEnric, estic amb tu: Caran d'Ache era el Titanic dels llapis de colors. Els Alpino, que eren molt bonics amb el cérvol, el verd i demés, quedaven eclipsats per aquesta megacapsa.
Elimina