GUARESCHI, GIOVANNI. El destino se llama Clotilde. Barcelona, Libros Plaza, 1956. Disseny de la portada: Garcia Donació virtual de Montserrat M. Vilardosa
Conec qui va regalar aquest llibre a una tal Clotilde i va acabar sent la seva dona i mare de les seves filles. Era prou significatiu titolant-se aixi.
És clar que si :) vaig xalar d'allò més :P jo llegeixo de tot, no tinc gaire criteri ^^ ara ja no el puc potinejar massa, que se'm trenca per tot arreu :(
Ostres aquest llibre l'havia tingut el meu pare! El títol és impagable.
ResponEliminaI el llibre força divertit, en Filimario Pi és tot un personatge :P
ResponEliminaConec qui va regalar aquest llibre a una tal Clotilde i va acabar sent la seva dona i mare de les seves filles. Era prou significatiu titolant-se aixi.
ResponEliminaUna altre bloc necessari, Srs. Galderich i Leblansky. Estem de celebració!!
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaLes coses que hem vist a casa i no els hem donat importància. És un flash que ens retorna al passat...
Clídice,
ResponEliminaL'has llegit? El tens...? ;-)
Bamboo,
ResponEliminaL'anècdota que expliques és molt bona... millora encara el llibre!
Ànonim,
ResponEliminaNo sé si necessari o no però ens ho passem molt divertit!
És clar que si :) vaig xalar d'allò més :P jo llegeixo de tot, no tinc gaire criteri ^^ ara ja no el puc potinejar massa, que se'm trenca per tot arreu :(
ResponEliminaClídice, és bo no tenir criteri! Ho dic per experiència!
ResponElimina