dimarts, 22 de desembre de 2009

REVISTA EN BRAILLE

En homenatge al tancament del bicentenari del naixement de Louis Braille (1809-2009)

12 comentaris:

  1. sempre m'ha fascinat la grandesa d'aquesta creació, per incomprensible per a mi i per tot allò que té de llenguatge que forneix imatges. El que per als vidents és un garbuix de punts i l'absència de color, pels invidents ha de ser un devessall d'informació, formes, colors ...

    ResponElimina
  2. A mi aquest texturat em torna boig, ho haig de reconèixer. És com una gran il·lustració!

    ResponElimina
  3. Cal reconèixer que l'escriptura en Braille és com un ideograma fascinant, una invenció majúscula. A banda que crea una imatge potent i intrigant.

    ResponElimina
  4. Llegir amb els dits... una troballa fascinant, no se si heu intentat algun cop esbrinar les lletres d'un text en Braille, passant els dits per sobre i fer-te una imatge mental de la forma, és realment difícil.

    ResponElimina
  5. Blanc sobre blanc, genial !
    Apart la grandesa de poder acariciar la lectura amb uns moviments especialment sensuals.

    ResponElimina
  6. (Moviments especialment sensuals), dels dits de les mans, puntualitzo, per si cal.

    Que passeu uns bons dies, indiferentment del que vulgueu celebrar, la festa de no haver d'anar a treballar , ja mereix entusiasme.

    ResponElimina
  7. Lluís i Carles,
    Coneixia un fuster que deia que per poder admirar un moble s'havia de veure però també passar els dits per les motllures perquè s'apreciava millor les textures. Des de que m'ho va dir ho he practicat en tot i em dona uns resultats sensorials fins aquell moment desaprofitats!

    ResponElimina
  8. Bamboo,
    Has donat en el clau quan parles del Blanc sobre blanc (un dels meus quadres preferits!) i quan parles de sensualitat no cal aclarir res, s'entèn perfectament.
    Igualment i malgrat tot nosaltres anirem publicant sigui festa o no, som així!

    ResponElimina
  9. Veus! Ignorava que havia après a escriure en braille just l'any del bicentenari.
    La veritat és que és molt menys jeroglífic del que sembla, de fet és força racional un cop entesa la lògica del sistema. La pega principal a l'hora d'escriure'l a mà és que t'exigeix un pensament revers, d'espill, que fatiga molt.
    Tanmateix, hi ha la recompensa de veure que un cec et pot llegir.

    ResponElimina
  10. Per a mi el Braille és una espècie d'esperanto. Em fascina igual!

    ResponElimina
  11. Em sap greu anunciar-te que el braille, com l'esperanto, s'està esllanguint a marxes forçades.
    La culpa és dels adelantos electrònics i digitals:
    pel preu d'un sol llibre tens un escaner lector.

    ResponElimina
  12. Si, si... per això deia que era com l'esperanto. La diferència és que l'esperanto el van matar els interessos estatals i el braille la tècnica, iqual com passa amb el llenguatge de signes dels sords.

    ResponElimina