Donació virtual de Marco Fabrizio Ramirez de Mèxic.
Ens afegeix que es un jabón que se vende en sitios especiales de herbolaria para médicos brujos en el centro de la ciudad, parecera increíble pero lleva a la venta por lo menos treinta años, los fabricantes dicen que era el mismo que usaba Juan Tenorio!!!!
L'hàbit de Doña Inés trobo que no és gaire rigorós.
ResponEliminaÉs rigurós per a la situació...
ResponEliminaAquesta Inés de faldilla tan escurçada... La saben llarga, a Mèxic. Aquest erotisme discret i efectiu... I diu que l'usen els "médicos brujos"?
ResponEliminaTot un treball d'antropologia no? :O
ResponEliminaI no seria la causa de l'enamorament, que senzillament aquest paio es rentava i els altres,no ? He,he.
ResponEliminaEl milloret de tot és la creu que corona el vestidet de blau cel que porta la dona empitonada, així com el barret del donjuan, situat estratègicament per a dissimular el que calgui. Tot plegat sembla una dibuix eròtico-festiu d'aquells que corria pels instituts als anys 70, i que era fotocòpia de fotocòpia de fotocòpia que cada nou posseidor havia anat completant al seu gust. Aquest en canvi té colors, suposo que seleccionats delicadament per estar a l'alçada del dibuix.
ResponEliminaEn Leblansky amb tant detalls m'ha fet fixar i formar-me la meva versió.
ResponEliminaAquesta no és Doña Inés, (això no és un hàbit arremangat i les sabates no són pas de monja), és una infermera sexy que li acaba de practicar un rentat i en lloc adient al Don Juan en qüestió, que encara no s'ha esbandit la bromera del sabó!
Apa, que vingui un psicoanalista i digui la seva!
Caram, per treure tota aquesta bromera si que li deu haver fregat fort!
ResponEliminaEl text també és antològic. És un conjunt perfecte!
ResponElimina